Joan Herrera a la UB: "Cal una llei integral de participació ciutadana, transparència i bon govern"

El candidat ecosocialista afirma que “volem i necessitem una democràcia transparent com el vidre i dura com l’acer enfront la corrupció” en un acte a la Facultat de Dret organitzat per Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove

El candidat d’ICV-EUiA al Congrés, Joan Herrera, ha proposat avui una llei integral de participació ciutadana, transparència i bon govern com la millor manera d’evitar la desafecció política perquè “després de 30 anys de democràcia ens hem d’alliberar d’aquelles herències i hem de fer un salt democràtic endavant que ens situï al capdavant de les democràcies més lliures i avançades”. Per a Herrera, “volem i necessitem una democràcia transparent com el vidre i dura com l’acer enfront la corrupció”.

En un acte que ha tingut lloc a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, on Herrera va estudiar la carrera de Dret, el candidat ha explicat el contingut d’aquesta llei que tindria tres eixos d’acció (participació, transparència, bon govern).

Pel que fa a la participació, la llei inclouria aprovar un Pla de participació ciutadana 2008-2012 amb compromisos i mesures concretes pel que fa als processos que es volen impulsar, fer possible la celebració de referèndums sobre un cert ventalls de temes de manera preceptiva i vinculant i de consultes populars i crear una Direcció General de Qualitat Democràtica i Participació Ciutadana dins el Ministeri de la Presidència dedicada a impulsar una veritable política pública de foment de la participació i d’aprofundiment democràtic.

En relació amb la transparència, Herrera proposa que es modifiqui la llei de partits polítics per reforçar la democràcia interna d’aquests amb el control i la transparència del seu finançament considerant, entre d’altres mesures, posar límits al finançament dels partits per part de subjectes privats, eliminar la possibilitat que les persones jurídiques puguin fer aportacions i que les subvencions públiques als partits ha de ser per vots obtinguts i no per escons. També es tipificaria penalment el finançament irregular i es reduiria el límit permès de despesa en campanyes electorals i garantir el seu compliment.

En la nova llei també es limitarien els mandats a dos pel que fa a responsabilitats executives i a tres respecte a les representatives, reforçar les incompatibilitats amb altres mandats democràtics i càrrecs de lliure designació i que els alts càrrecs de l’Administració Central deixin de percebre el 80% de les seves anteriors retribucions un cop han cessat quan declarin que perceben una altra retribució.

D’altra banda, Herrera ha recordat davant els estudiants de Dret que en aquelles aules va començar la seva “socialització política” amb les mobilitzacions contra la primera guerra del Golf i posteriorment amb les acampades pel 0,7%: “Aquells moviments van ser la llavor perquè la generació posterior es mobilitzés contra la guerra d’Irak”, ha indicat Herrera.

NUET: DERROTAR EL VOT DE LA POR
El número 3 de la candidatura, Joan Josep Nuet, que ha precedit en la paraula a Herrera ha assegurat que el pròxim 9 de març hi ha tres vots possibles: “El vot de la por, el de la resignació i el de la valentia”. I ha animat els joves perquè el dia 9 “derrotin el vot de la por amb el vot de la valentia i de la rebel.lia” que representa ICV-EUiA.

CID FA UNA CRIDA ALS JOVES
Així mateix, David Cid, coordinador de Joves d’Esquerra Verda, ha alertat que els canvis que introduirà Bolonya a la Universitat “té riscos” perquè ”cada vegada serà més difícil compaginar estudiar i treballar”. Cid ha fet una crida als joves a anar a votar perquè “la política ha de servir per transformar la realitat”.

Joan herrera fa una crida a la rebel·lió dels joves mileuristes amb el seu vot a ICV- EUiA

El candidat d'ICV-EUiA a les eleccions generals, Joan Herrera, anima els joves "a anar a votar i exercir un vot rebel perquè el gir d'esquerres al Congrés és possible" en un acte organitzat per Joves d'Esquerra Verda i Alternativa Jove a la UPF


El candidat d'ICV-EUiA a les eleccions generals, Joan Herrera, ha fet avui una crida als joves, especialment els mileuristes, "a anar a votar i exercir un vot rebel perquè el gir d'esquerres al Congrés és possible". "No votar és situar-nos en la irresponsabilitat", ha dit Herrera adreçant-se a uns 200 joves que han omplert una aula del campus de la Universitat Pompeu Fabra a Vila Olímpica-Ciutadella.

Herrera, que ha emplaçat els joves a rebel.lar-se perquè "un altre món és possible", ha demanat la mobilització dels joves per poder dur a terme polítiques d'esquerra al Congrés i fer possible "els somnis de l'esquerra", entre els quals ha esmentat l'increment del salari mínim interprofessional fins a 1.000 euros, l'increment de la despesa pública en habitatge fins al 2% del PIB i augmentar els recursos per a beques i ajuts en tots els nivells formatius per equipar-los a nivells de despesa de la UE-15.

"L'única manera de canviar les polítiques i els polítics és anar a votar i no anar a votar us sortirà car perquè decidiran els de sempre", ha afirmat Herrera davant els estudiants. "Ara és el moment de canviar la realitat, el moment que l'economia estigui al servei de la gent", ha subratllat Herrera, que ha afegit que "ni el govern del PP abans ni amb el PSOE ara s'han preocupat per millorar la situació de la gent jove".

"Mentre els joves han de destinar el 60% del sou a l'habitatge Solbes va presumint que som la vuitena economia del món i al final és un peix que es mossega la cua: la política s'allunya dels problemes dels joves i els joves s'allunyen de la política", ha afirmat Herrera.

De la seva banda, David Cid, coordinador de Joves d'Esquerra Verda i número 4 a la llista, ha afirmat que "la politica ha de servir per transformar la vida de la gent i no per fer espectacle [en referència al debat entre Rajoy i Zapatero]" i ha emplaçat els joves a fer política des d'un partit polític o des d'alguna associació.

L'esquerra que no et falla (en polítiques econòmiques, tampoc i especialment!)

Durant aquesta legislatura el govern del PSOE ha jugat al gat i al ratolí: algunes polítiques de caire social es pactaven amb l’esquerra (sota l’impuls del grup ICV-IU) i moltes altres amb la dreta. Entre aquestes, es trobaven especialment les que més interessen a les classes dominants i als privilegiats del país: les polítiques econòmiques (els aspectes que afecten a la seva manera de fer calerons, és a dir allò que els distingeix de la resta). Especialment en això, el PSOE ha fallat a les classes treballadores. Hem viscut un cicle desenal de gran creixement en el context europeu i Espanya ha convergit amb Europa en PIB per càpita. Però el govern central ha perdut l’ocasió de distribuir socialment els fruits del creixement, i així canviar les bases del model de creixement. El continuisme en polítiques econòmiques respecte els governs del PP ha estat evident. En primer lloc en política fiscal, on s’ha reduït el número de trams (perdent la progressivitat potencial del sistema tributari que l’ampliació del mínim artificialment genera); s’ha reduït el tipus marginal màxim de l’IRPF, per gran alegria dels que tributen a tipus més elevats (els que més guanyen); s’ha reduït l’Impost de Societats (fent que les empreses paguin menys pels beneficis que obtenen); s’ha unificat al tipus fixe del 18% la tributació de “l’estalvi” (eufemisme per indicar els guanys del capital financer) treient-ne molts conceptes de la tributació a l’escala progressiva (de manera que els més rics se’n veuen reduït l’import a pagar) i eliminant la penalització fiscal als guanys financers especulatius; s’ha mantingut i ampliat, per aquestes vies, la diferència tributària entre els ingressos del treball i els del capital (vergonyosament més baixos); s’ha mantingut la diferència pel que fa a deduccions a l’IRPF entre la compra d’habitatge i el lloguer (que absurdament no desgrava), contribuint així a estimular la bombolla immobiliària que ha inflat els preus de i dificultat l’accés a l’habitatge; baixant impostos s’han reduït els ingressos fiscals de l’Estat en més de 5000 milions d’euros, de manera que la capacitat redistribuidora del sistema fiscal s’ha vist minvada. El govern no ha fet res per frenar la bombolla immobiliària, que ha impulsat els preus de l’habitatge a taxes d’acceleració anual mai vistes durant un periode tan perllongat, que ha portat l’endeutament de les famílies fins a nivells anòmals, que ha sobredimensionat fins a nivells grotescos en comparació amb la resta d’economies desenvolupades, portant així a l’economia espanyola a una situació d’alt risc en front de l’increment dels tipus d’interès i al drenatge de capital del sector de la construcció. Però no només no ha fet res, sino que ha impulsat aquest mecanisme pervers i especulatiu, mitjançant els ja comentats mecanismes fiscals (que discriminen la compra en detriment del lloguer) i mitjançant una llei del mercat hipotecari que ha ampliat el marge d’actuació del sistema financer en matèria de titulització del crèdit hipotecari (fent que la banca pugui traspassar el risc assolit per l’excés d’hipoteques al públic amb més facilitat: alguns no perden mai quan van al casino).

El model productiu d’aquest país era dolent, destinat a perdre i poc sa: basat en sectors poc productius, amb increments minsos de la productivitat, i fonamentats per tant en baixos salaris, precarietat laboral i desregulació del mercat de treball. Durant la darrera legislatura aquest model no només no s’ha matitzat sinó que s’ha consolidat. Toca ara a l’esquerra de debò, a qui representa els interessos de les classes treballadores i dels exclosos, a ICV, en una situació que ja no serà de vigorós creixement, redreçar el model econòmic i forçar un canvi radical en les polítiques econòmiques. Però per això necessitem més força.

Avortament lliure i gratuït!

El govern de Zapatero va aprovar el matrimoni homosexual, una llei de dependència, una altra d’igualtat i mesures que semblaven que volien començar a canviar la societat patriarcal. Però quan calia despenalitzar l’avortament, el suposat govern progressista de ZP va mirar cap altra banda. Una vegada més, l’esquerra que no et falla, ICV-IU va ser qui va estar al costat d’aquesta reclamació històrica del moviment feminista.

La interrupció voluntària de l’embaràs està despenalitzada a la majoria dels països de la UE i el Parlament Europeu recomana que per tal de protegir la salut reproductiva i els drets de les dones, l’avortament ha de ser legal, segur i econòmicament accessible. Tanmateix, l’avortament és avui a Espanya un delicte regulat al codi penal. Això vol dir que només sota determinats supòsits una dona pot ser autoritzada a interrompre el seu embaràs, aquest són tres: per un embaràs resultat d’una violació, amb denúncia prèvia; per fetus amb malformació; o per evitar un greu perill per la vida o la salut física o psíquica de la mare.
Per tant, actualment l’avortament no és lliure a sinó que pot arribar a ser legal. És aquesta ambigüitat la que provoca que el 97% dels avortaments es facin en centres privat i que els professionals de la medicina estiguin desprotegits i desvalorats socialment. Sense oblidar les dones que són considerades assassines per haver practicat un avortament. Cal acabar amb tot això.

El 40% de les dones que avorten són menors de 25 anys, per tant som també les dones joves les que hem de lluitar pel nostre dret a decidir sobre el nostre propi cos i la maternitat. S’ha d’avançar cap a la igualtat. Les dones no podem continuar privades de la nostra capacitat de decisió, sigui quina sigui la causa de la decisió, no pot estar penada ni sotmesa a cap tutela.

Què estem esperant per despenalitzar l’avortament doncs? Si els socialistes esperen el vist i plau de l’església catòlica o el pacte social amb la dreta, pot ser que mai aconseguirem l’emancipació de les dones. ICV és l’única força política que no juga amb els drets de les dones. Volem una nova llei que despenalitzi l’avortament, que inclogui l’educació sexual en el sistema educatiu obligatori, que fomenti l’accés a la informació i que asseguri el finançament absolut de la intervenció.

Volem la força de la gent Jove

El passat dissabte 23 de febrer Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove varem organitzar el que ha estat l’acte jove d’ICV-EUiA

En la trobada amb la gent jove de la coalició, que va tenir lloc en el Sweet, amb més de 200 joves, Joan Herrera va exposar el conjunt de propostes adreçades al jovent, que es podrien resumir amb l’objectiu que els i les joves puguin marxar de casa abans dels 23 anys, que és la mitjana de la UE, i no haver d’esperar fins els 30-32 anys com fins ara.

Alhora l’acte va servir per deixar una cosa ben clara, només ICV-EUiA pot defensar els interessos de la gent jove. En primer lloc perquè sabem quina és la seva realitat, les dificultats per trobar un habitatge digne i a preu assequible o les dificultats que tenen per arribar a final de més... Els seus somnis, d’un treball digne i estable, amb un sou de veritat, són també els nostres somnis.

Volem canviar la vida de la gent i especialment de la gent jove, que ha vist com suposat bon cicle econòmic no tenia efectes reals sobre les seves vides. Volem tornar l’esperança a la gent jove, que torni a creure en la política, perquè és un instrument per millorar la seva vida.

Per fer-ho, tal com reclamàvem en l’acte necessitem la seva força, el seu vot. Només amb la seva força podrem aconseguir que els interessos de la gent jove formin part realment de l’agenda política.

L'esquerra que no et falla! (el video)

Una legislatura que ha fracassat en la gestió de la immigració

La legislatura del PSOE no ha servit per modificar la Llei d’Estrangeria aprovada per l’anterior govern del PP, que aposta per una política migratòria dura i repressiva, basada en les repatriacions violentes, els centres d’internament, els acords d’externalització de fronteres amb països que no respecten els Drets Humans, les violacions del dret d’asil...

Tot i que la situació socioeconòmica de l’Estat reclama mà d’obra, el Govern aposta pel tancament dels canals per la migració legal fent servir discursos alarmistes i demagògics. D’aquesta manera, les persones que arriben il·legalment es troben en situació de màxima vulnerabilitat i alimentant l’economia submergida del país.

Cal una nova Llei d’Estrangeria i una política migratòria que gestioni de manera encertada els fluxos i garanteixi la inserció laboral, la igualtat de drets i la inclusió social de les persones migrades.

L’atorgament de la plena ciutadania a les persones migrades residents és una condició per aconseguir una societat democràtica i igualitària, i és una garantia de que les polítiques es facin per a totes les persones que viuen i treballen a l’Estat Espanyol. En aquesta legislatura, el PSOE ha frenat les propostes reiterades del grup d’ICV-IU per avançar en els drets polítics de les persones migrades.

Calen polítiques per ampliar i millorar l’accés de totes les persones a la sanitat, l’educació i l’habitatge. Només si s’acaba amb la pobresa i es redueixen les desigualtats socio-econòmiques del conjunt de la societat es podran generar espais comuns de convivència que facilitin la inclusió social de les persones migrades i l’intercanvi cultural. Cal que el Govern atorgui el dret a treballar a totes les persones migrades que tenen permís de residència permanent, per tal de que molts i moltes joves i dones reagrupades puguin emancipar-se.

El curro està fotut!

L'esquerra que no et falla

Milions de persones manifestant-se contra la guerra a l’Iraq, demanant aturar un Pla Hidrològic que assassinava el Delta de l’Ebre, protestant contra un cop de Decret que retallava els drets dels treballadors i les treballadores, indignant-se amb els atacs verbals continuats del Partit Popular contra Catalunya i, finalment, revoltant-se contra les mentides i manipulacions que feia el Govern d’Aznar a 3 dies de les eleccions, tot just després que el terrorífic atemptat a Madrid s’endugués més de 200 vides.

Amb aquest record a la memòria, començava una legislatura de govern en què el PSOE arribava al poder de la mà de milions de vots que volien acabar amb els 8 anys de polítiques de dretes al crit de: “No ens fallis”. Una legislatura que començava amb la retirada de les tropes a l’Iraq i l’aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe. El canvi de les polítiques de dretes per les polítiques d’esquerres semblava fer-se realitat amb el suport d’una majoria progressista al Congrés, sostinguda per ICV-EUiA, que materialitzava les primeres mesures necessàries per no fallar a les demandes dels qui, amb el seu vot, havien enviat el PP a l’oposició.

Els aires de canvi en la política d’Estat, però, van anar desapareixent a mesura que avançava la legislatura. La política econòmica i laboral suposava un canvi d’aliats del Govern de Zapatero, que va aprovar amb el vot a favor de CiU una Reforma Fiscal que abaixava els impostos als més rics i una reforma de l’Impost de Societats, aquest cop amb el vot de CiU i ERC, que rebaixava els impostos a les empreses (unes empreses -Íbex 35- que han tingut un augment de beneficis del 40%, mentre que els sous han perdut un 2% de poder adquisitiu). El Govern del PSOE es rendia als interessos dels poderosos i pactava la seva política econòmica amb la dreta. La resta de la legislatura s’ha vist marcada pel canvi de les aliances del Govern; en les polítiques en què ICV-EUiA hem estat decisius ha quedat un clar segell d’esquerres, com ara en la Llei de Memòria Històrica, la derogació del transvasament de l’Ebre o la Llei de Dependència. Si durant tota la legislatura hi ha hagut una força d’esquerres i ecologista que s’ha mantingut honesta als seus principis, que no ha renunciat a fer aliances per aturar la dreta, ni s’ha rendit a les seves pressions en matèria d’immigració, model d’Estat o política social, aquesta força és ICV-EUiA.

De la mateixa manera que no hem cedit als atacs de la dreta, tampoc ens hem quedat al marge en els temes que més confrontació han despertat amb els poderosos. ICV-EUiA havíem aconseguit pactar amb el Govern del PSOE l’aprovació del dret a vot de les persones migrades per a les passades eleccions municipals, però la pressió de PP i CiU va fer enrere els socialistes. De nou, ens vam quedar sols en la proposta de reforma de la Llei de l’avortament, per tal que les dones puguin decidir lliurement sobre la seva maternitat; de nou, la manca de valentia política per confrontar amb els sectors conservadors d’una Església que continua finançada amb diners públics va fer enrere el Govern socialista. En la mateixa situació ens hem trobat quan hem reiterat la necessitat de canviar el model energètic de l’Estat. Hem apostat per tal que, en 10 anys, les renovables aportin el 30% de l’energia primària i hem proposat aprovar un pla de tancament de les nuclears; un altre cop, ICV-EUiA hem estat l’única força capaç de confrontar amb el poder del sector energètic.

I amb l’arribada de la campanya electoral, la deriva “centrista” d’algunes forces d’esquerres s’ha accentuat. Els socialistes han decidit renunciar a fer escoles bressol i política d’habitatge social per passar a la política de la repartidora de xecs, el Govern ha renunciat a fer polítiques públiques i ha decidit deixar la solució en mans del mercat. PSOE, PP, CiU i ERC han aconseguit que no hi hagi diferències en política econòmica, tothom vol rebaixa d’impostos, particularment a les empreses, i a sobre dient que milloraran el servei. Davant de l’avenç ideològic de la lògica neoliberal de deixar-ho tot en mans del mercat, ICV-EUiA som la força d’esquerres que es manté honesta i sincera, la força d’esquerres que no té por de confrontar amb els qui més tenen, que no vol comprar els vots amb rebaixes fiscals, sinó que vol convèncer amb idees clares, justes i valentes. Som una força d’esquerres que no renuncia a fer propostes realistes de transformació social; en resum, una força d’esquerres i ecologista que no et falla.

L'esquerra que et falla

Votacions de l’esquerra que et falla:

- En contra de la retirada de tropes de l’Afganistan (PSOE + PP+CiU+ERC)

- Rebaixa de l’IRPF a les rendes més altes (PSOE + CiU)

- Reducció d’un 5% de l’impost de societats a les empreses (PSOE + CiU)

- En contra de tancar les nuclears (PSOE + PP + CiU)

- En contra d’atorgar dret a vot a les persones migrades (PSOE+PP+CiU)

- En contra de despenalitzar l’avortament (PSOE + PP + CiU)

Votacions amb el suport d’ICV-EUiA, l’esquerra que no et falla:

- Llei integral per combatre la violència vers les dones

- Aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe

- Llei d’igualtat efectiva entre homes i dones

- Llei de dependència

- Modificació de la Llei del Sòl: reserva d’un 30% d’habitatge protegit en les noves promocions

- Llei de Memòria Històrica

- Derogació del transvassament de l’Ebre