ICV-EUiA, l’única garantia d’avenç de l’autogovern i de l’Estat federal

Per coherència, ICV-EUiA vam recolzar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i des del Govern de la Generalitat som els i les qui més esforços estem fent pel seu desenvolupament. Això significa avançar mentre d’altres es discuteixen. A més, IU va ser l’únic partit d’àmbit estatal que va recolzar al 100% la reforma de l’Estatut que va aprovar el Parlament. Això és creure en l’Espanya Plural que d’altres només propugnen amb la boca petita. Som també una força catalanista i independent capaç d’exigir al govern de Madrid, des del Govern de la Generalitat i des del Congrés dels Diputats, cosa que no poden dir ni CiU ni el PSC.

Cal preguntar a la senyora Chacón, doncs, si vol fer entrar al Govern espanyol aquells que després pretenen fer-los fora del Govern de la Generalitat. Que tinguin clar que ICV-EUiA no permetrem, ni des del Govern de la Generalitat ni gràcies a la nostra força al Congrés, que ningú més que el poble de Catalunya decideixi el Govern de Catalunya. Per això una majoria plural d’esquerres a Madrid és la millor garantia de la continuïtat de polítiques d’esquerres a Catalunya i arreu.

Entre la ruptura i l’autonomisme del PSC, ja sigui amb CiU o sense CiU, hi ha una alternativa, una solució lògica i valenta: l’Estat federal. L’únic partit polític federalista, que defensa un Estat federal plurinacional, som ICV-EUiA. Què cal? Una força d’esquerres exigent i independent i, al mateix temps, compromesa amb l’Estatut.

ICV-EUiA obligarem el PSOE i Zapatero a comprometre’s amb un calendari detallat, concret i ambiciós de desplegament de l’Estatut que no permeti equívocs, ni juguesques, ni dilacions. Que garanteixi que les principals i més urgents transferències es duran a terme i que expliciti quan i en quins terminis. En definitiva, imposarem al Govern del PSOE un full de ruta del desplegament, amb objectius i terminis ambiciosos i realistes. No hi ha Espanya plural que no passi per un Estat Federal Plurinacional.

Joan Herrera a la UB: "Cal una llei integral de participació ciutadana, transparència i bon govern"

El candidat ecosocialista afirma que “volem i necessitem una democràcia transparent com el vidre i dura com l’acer enfront la corrupció” en un acte a la Facultat de Dret organitzat per Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove

El candidat d’ICV-EUiA al Congrés, Joan Herrera, ha proposat avui una llei integral de participació ciutadana, transparència i bon govern com la millor manera d’evitar la desafecció política perquè “després de 30 anys de democràcia ens hem d’alliberar d’aquelles herències i hem de fer un salt democràtic endavant que ens situï al capdavant de les democràcies més lliures i avançades”. Per a Herrera, “volem i necessitem una democràcia transparent com el vidre i dura com l’acer enfront la corrupció”.

En un acte que ha tingut lloc a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, on Herrera va estudiar la carrera de Dret, el candidat ha explicat el contingut d’aquesta llei que tindria tres eixos d’acció (participació, transparència, bon govern).

Pel que fa a la participació, la llei inclouria aprovar un Pla de participació ciutadana 2008-2012 amb compromisos i mesures concretes pel que fa als processos que es volen impulsar, fer possible la celebració de referèndums sobre un cert ventalls de temes de manera preceptiva i vinculant i de consultes populars i crear una Direcció General de Qualitat Democràtica i Participació Ciutadana dins el Ministeri de la Presidència dedicada a impulsar una veritable política pública de foment de la participació i d’aprofundiment democràtic.

En relació amb la transparència, Herrera proposa que es modifiqui la llei de partits polítics per reforçar la democràcia interna d’aquests amb el control i la transparència del seu finançament considerant, entre d’altres mesures, posar límits al finançament dels partits per part de subjectes privats, eliminar la possibilitat que les persones jurídiques puguin fer aportacions i que les subvencions públiques als partits ha de ser per vots obtinguts i no per escons. També es tipificaria penalment el finançament irregular i es reduiria el límit permès de despesa en campanyes electorals i garantir el seu compliment.

En la nova llei també es limitarien els mandats a dos pel que fa a responsabilitats executives i a tres respecte a les representatives, reforçar les incompatibilitats amb altres mandats democràtics i càrrecs de lliure designació i que els alts càrrecs de l’Administració Central deixin de percebre el 80% de les seves anteriors retribucions un cop han cessat quan declarin que perceben una altra retribució.

D’altra banda, Herrera ha recordat davant els estudiants de Dret que en aquelles aules va començar la seva “socialització política” amb les mobilitzacions contra la primera guerra del Golf i posteriorment amb les acampades pel 0,7%: “Aquells moviments van ser la llavor perquè la generació posterior es mobilitzés contra la guerra d’Irak”, ha indicat Herrera.

NUET: DERROTAR EL VOT DE LA POR
El número 3 de la candidatura, Joan Josep Nuet, que ha precedit en la paraula a Herrera ha assegurat que el pròxim 9 de març hi ha tres vots possibles: “El vot de la por, el de la resignació i el de la valentia”. I ha animat els joves perquè el dia 9 “derrotin el vot de la por amb el vot de la valentia i de la rebel.lia” que representa ICV-EUiA.

CID FA UNA CRIDA ALS JOVES
Així mateix, David Cid, coordinador de Joves d’Esquerra Verda, ha alertat que els canvis que introduirà Bolonya a la Universitat “té riscos” perquè ”cada vegada serà més difícil compaginar estudiar i treballar”. Cid ha fet una crida als joves a anar a votar perquè “la política ha de servir per transformar la realitat”.

Joan herrera fa una crida a la rebel·lió dels joves mileuristes amb el seu vot a ICV- EUiA

El candidat d'ICV-EUiA a les eleccions generals, Joan Herrera, anima els joves "a anar a votar i exercir un vot rebel perquè el gir d'esquerres al Congrés és possible" en un acte organitzat per Joves d'Esquerra Verda i Alternativa Jove a la UPF


El candidat d'ICV-EUiA a les eleccions generals, Joan Herrera, ha fet avui una crida als joves, especialment els mileuristes, "a anar a votar i exercir un vot rebel perquè el gir d'esquerres al Congrés és possible". "No votar és situar-nos en la irresponsabilitat", ha dit Herrera adreçant-se a uns 200 joves que han omplert una aula del campus de la Universitat Pompeu Fabra a Vila Olímpica-Ciutadella.

Herrera, que ha emplaçat els joves a rebel.lar-se perquè "un altre món és possible", ha demanat la mobilització dels joves per poder dur a terme polítiques d'esquerra al Congrés i fer possible "els somnis de l'esquerra", entre els quals ha esmentat l'increment del salari mínim interprofessional fins a 1.000 euros, l'increment de la despesa pública en habitatge fins al 2% del PIB i augmentar els recursos per a beques i ajuts en tots els nivells formatius per equipar-los a nivells de despesa de la UE-15.

"L'única manera de canviar les polítiques i els polítics és anar a votar i no anar a votar us sortirà car perquè decidiran els de sempre", ha afirmat Herrera davant els estudiants. "Ara és el moment de canviar la realitat, el moment que l'economia estigui al servei de la gent", ha subratllat Herrera, que ha afegit que "ni el govern del PP abans ni amb el PSOE ara s'han preocupat per millorar la situació de la gent jove".

"Mentre els joves han de destinar el 60% del sou a l'habitatge Solbes va presumint que som la vuitena economia del món i al final és un peix que es mossega la cua: la política s'allunya dels problemes dels joves i els joves s'allunyen de la política", ha afirmat Herrera.

De la seva banda, David Cid, coordinador de Joves d'Esquerra Verda i número 4 a la llista, ha afirmat que "la politica ha de servir per transformar la vida de la gent i no per fer espectacle [en referència al debat entre Rajoy i Zapatero]" i ha emplaçat els joves a fer política des d'un partit polític o des d'alguna associació.

L'esquerra que no et falla (en polítiques econòmiques, tampoc i especialment!)

Durant aquesta legislatura el govern del PSOE ha jugat al gat i al ratolí: algunes polítiques de caire social es pactaven amb l’esquerra (sota l’impuls del grup ICV-IU) i moltes altres amb la dreta. Entre aquestes, es trobaven especialment les que més interessen a les classes dominants i als privilegiats del país: les polítiques econòmiques (els aspectes que afecten a la seva manera de fer calerons, és a dir allò que els distingeix de la resta). Especialment en això, el PSOE ha fallat a les classes treballadores. Hem viscut un cicle desenal de gran creixement en el context europeu i Espanya ha convergit amb Europa en PIB per càpita. Però el govern central ha perdut l’ocasió de distribuir socialment els fruits del creixement, i així canviar les bases del model de creixement. El continuisme en polítiques econòmiques respecte els governs del PP ha estat evident. En primer lloc en política fiscal, on s’ha reduït el número de trams (perdent la progressivitat potencial del sistema tributari que l’ampliació del mínim artificialment genera); s’ha reduït el tipus marginal màxim de l’IRPF, per gran alegria dels que tributen a tipus més elevats (els que més guanyen); s’ha reduït l’Impost de Societats (fent que les empreses paguin menys pels beneficis que obtenen); s’ha unificat al tipus fixe del 18% la tributació de “l’estalvi” (eufemisme per indicar els guanys del capital financer) treient-ne molts conceptes de la tributació a l’escala progressiva (de manera que els més rics se’n veuen reduït l’import a pagar) i eliminant la penalització fiscal als guanys financers especulatius; s’ha mantingut i ampliat, per aquestes vies, la diferència tributària entre els ingressos del treball i els del capital (vergonyosament més baixos); s’ha mantingut la diferència pel que fa a deduccions a l’IRPF entre la compra d’habitatge i el lloguer (que absurdament no desgrava), contribuint així a estimular la bombolla immobiliària que ha inflat els preus de i dificultat l’accés a l’habitatge; baixant impostos s’han reduït els ingressos fiscals de l’Estat en més de 5000 milions d’euros, de manera que la capacitat redistribuidora del sistema fiscal s’ha vist minvada. El govern no ha fet res per frenar la bombolla immobiliària, que ha impulsat els preus de l’habitatge a taxes d’acceleració anual mai vistes durant un periode tan perllongat, que ha portat l’endeutament de les famílies fins a nivells anòmals, que ha sobredimensionat fins a nivells grotescos en comparació amb la resta d’economies desenvolupades, portant així a l’economia espanyola a una situació d’alt risc en front de l’increment dels tipus d’interès i al drenatge de capital del sector de la construcció. Però no només no ha fet res, sino que ha impulsat aquest mecanisme pervers i especulatiu, mitjançant els ja comentats mecanismes fiscals (que discriminen la compra en detriment del lloguer) i mitjançant una llei del mercat hipotecari que ha ampliat el marge d’actuació del sistema financer en matèria de titulització del crèdit hipotecari (fent que la banca pugui traspassar el risc assolit per l’excés d’hipoteques al públic amb més facilitat: alguns no perden mai quan van al casino).

El model productiu d’aquest país era dolent, destinat a perdre i poc sa: basat en sectors poc productius, amb increments minsos de la productivitat, i fonamentats per tant en baixos salaris, precarietat laboral i desregulació del mercat de treball. Durant la darrera legislatura aquest model no només no s’ha matitzat sinó que s’ha consolidat. Toca ara a l’esquerra de debò, a qui representa els interessos de les classes treballadores i dels exclosos, a ICV, en una situació que ja no serà de vigorós creixement, redreçar el model econòmic i forçar un canvi radical en les polítiques econòmiques. Però per això necessitem més força.

Avortament lliure i gratuït!

El govern de Zapatero va aprovar el matrimoni homosexual, una llei de dependència, una altra d’igualtat i mesures que semblaven que volien començar a canviar la societat patriarcal. Però quan calia despenalitzar l’avortament, el suposat govern progressista de ZP va mirar cap altra banda. Una vegada més, l’esquerra que no et falla, ICV-IU va ser qui va estar al costat d’aquesta reclamació històrica del moviment feminista.

La interrupció voluntària de l’embaràs està despenalitzada a la majoria dels països de la UE i el Parlament Europeu recomana que per tal de protegir la salut reproductiva i els drets de les dones, l’avortament ha de ser legal, segur i econòmicament accessible. Tanmateix, l’avortament és avui a Espanya un delicte regulat al codi penal. Això vol dir que només sota determinats supòsits una dona pot ser autoritzada a interrompre el seu embaràs, aquest són tres: per un embaràs resultat d’una violació, amb denúncia prèvia; per fetus amb malformació; o per evitar un greu perill per la vida o la salut física o psíquica de la mare.
Per tant, actualment l’avortament no és lliure a sinó que pot arribar a ser legal. És aquesta ambigüitat la que provoca que el 97% dels avortaments es facin en centres privat i que els professionals de la medicina estiguin desprotegits i desvalorats socialment. Sense oblidar les dones que són considerades assassines per haver practicat un avortament. Cal acabar amb tot això.

El 40% de les dones que avorten són menors de 25 anys, per tant som també les dones joves les que hem de lluitar pel nostre dret a decidir sobre el nostre propi cos i la maternitat. S’ha d’avançar cap a la igualtat. Les dones no podem continuar privades de la nostra capacitat de decisió, sigui quina sigui la causa de la decisió, no pot estar penada ni sotmesa a cap tutela.

Què estem esperant per despenalitzar l’avortament doncs? Si els socialistes esperen el vist i plau de l’església catòlica o el pacte social amb la dreta, pot ser que mai aconseguirem l’emancipació de les dones. ICV és l’única força política que no juga amb els drets de les dones. Volem una nova llei que despenalitzi l’avortament, que inclogui l’educació sexual en el sistema educatiu obligatori, que fomenti l’accés a la informació i que asseguri el finançament absolut de la intervenció.

Volem la força de la gent Jove

El passat dissabte 23 de febrer Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove varem organitzar el que ha estat l’acte jove d’ICV-EUiA

En la trobada amb la gent jove de la coalició, que va tenir lloc en el Sweet, amb més de 200 joves, Joan Herrera va exposar el conjunt de propostes adreçades al jovent, que es podrien resumir amb l’objectiu que els i les joves puguin marxar de casa abans dels 23 anys, que és la mitjana de la UE, i no haver d’esperar fins els 30-32 anys com fins ara.

Alhora l’acte va servir per deixar una cosa ben clara, només ICV-EUiA pot defensar els interessos de la gent jove. En primer lloc perquè sabem quina és la seva realitat, les dificultats per trobar un habitatge digne i a preu assequible o les dificultats que tenen per arribar a final de més... Els seus somnis, d’un treball digne i estable, amb un sou de veritat, són també els nostres somnis.

Volem canviar la vida de la gent i especialment de la gent jove, que ha vist com suposat bon cicle econòmic no tenia efectes reals sobre les seves vides. Volem tornar l’esperança a la gent jove, que torni a creure en la política, perquè és un instrument per millorar la seva vida.

Per fer-ho, tal com reclamàvem en l’acte necessitem la seva força, el seu vot. Només amb la seva força podrem aconseguir que els interessos de la gent jove formin part realment de l’agenda política.

L'esquerra que no et falla! (el video)